Día internacional dels treballadors (1 de Maig)

És la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.


Aquesta jornada de lluita pels drets dels Treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París al 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar el patronat i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.



La campanya tingué molt d'èxit i, poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.